dijous 21 de juny de 2012

Traces de metall.


L’Agència espanyola de seguretat alimentària i nutrició (AESAN)[1] recomana que la carn d’animals matats a tirs i amb munició de plom no siga consumida per xiquets i xiquetes menors de 6 anys, dones embarassades i dones que es vulguen quedar embarassades.  Per a persones adultes, el consum d’aquesta carn no hauria de superar la ració per setmana (aproximadament, 150 grams).   Els consells “s’ham fet públics” mitjançant un informe del seu Comitè Científic[2] emboscat a la web de l’Agència, sense que haja generat cap comunicació pública[3].
La Real Federació Espanyola de Caça ha protestat, ja que es podria generar un ensorrament total dels preus de la carn de caça, ja molt baixos per la caiguda de les exportacions[4].  Ens han mostrat un subnegoci de la caça paral·lel a la indústria càrnia, que és la continuació a les fotos que es fan els grans simis escopeters, envoltats dels cadàvers dels animals que no aconseguiren fugir en sentir la seua flaire a colesterol en vena.
El plom és un contaminant que es diposita al sol i les aigües superficials, i arriba al nostre cos a través de la respiració, el contacte amb el terra i la pols, la ingesta d’aigua i l’aliment.  El menjar és l’origen de fins a la meitat del plom acumulat amb l’edat als teixits tous i als ossos, on romanen fins a 30 anys. 
La seua toxicitat és crònica: el sistema nerviós central és la principal diana en humans i humanes, sobre tot dels cervells en desenvolupament (fetus i xiquets i xiquetes de fins a 7 anys).  En persones adultes pot afectar el processament de la informació, generar símptomes psiquiàtrics i perjudicar la destresa manual; en infants provoca la reducció del coeficient intel·lectual i de les funcions cognitives.  També té efectes cancerigens en persones adultes, i pot danyar el sistema cardiovascular i els ronyons de forma crítica.
La carn de caça està contaminada per la munició d’aquest metall, que es fragmenta en impactar contra els animals i deixa restes que el rentat pot estendre cap a teixits allunyats de les ferides.  Les aus aquàtiques poden, fins i tot, estar afectades de plumbisme, una intoxicació aguda que pateixen per menjar perdigons[5] i que les mata amb hemorràgies internes, si no arriba abans l’externa provocada per més plom.  A més, les tècniques de cuina amb ingredients àcids, com l’escabetxat, dissolen el plom i el converteixen en perilloses sals solubles, que són més biodisponibles[6].
Radiografia, en aquest cas, d'un àguila imperial que patí
plumbisme en menjar-se una enorme quantitat de
perdigons a través d'una presa.
Segons l’informe, s’han de promoure les alternatives a la munició de plom per a les  bales que maten la “caça major” i pels perdigons de la “menor”.  Totes són, també, contaminats: les bales d’acer tenen un alt contingut en crom, i les de bismut necessiten estany per a reduir la fragilitat d’aquest metall; el tungstè contamina el terra, i el cobre pot ser molt tòxic per a la vida aquàtica.   Opcions com l’acer, amb menys energia terminal que el plom, poden fer que els animals greument ferits en lloc de morts siguen molt més. 
El consum d’aquesta carn és minoritari, però les persones caçadores i les seues famílies en consumeixen molta i tot l’any ja que, habitualment, es congelen els cadàvers.  No s’ha de menysprear, a més, l’oferta a través dels bars i restaurants i de tot tipus de productes elaborats: plats preparats i comercialitzats en llanda, embotits, paté, etc[7].  No existeixen dades sobre la quantitat de carn de caça que s’utilitza en aquest tipus de preparats.
El recull d’estudis que s’analitzen a l’informe assenyalen que la carn de caça supera amb escreix els nivells de contaminació tolerats per la legislació europea per a la resta de productes càrnics.  Com que la forma en que s’obté i es consumeix fa molt difícil el control real sobre aquesta carn, el comitè científic opta per recomanar eixes importants restriccions del seu consum. 
El món caçador insisteix en les bondats d’aquesta carn que compleix totes les normatives.  Continua defensant que és una carn ecològica i natural, més saludable que la d’animals criats de forma intensiva a les granges, i que es consumeix des de fa anys sense que haja generat conseqüències negatives.  És molt fàcil complir amb normatives inexistents pel que fa a la contaminació per plom, com deixa clar l’informe, i molt més fàcil obviar les evidències amb les típiques afirmacions desconnectades.
De nou, estem davant dels interessos d’una indústria que compta amb la protecció del Ministeri de Medi Ambient, defensor de la caça com a eina de desenvolupament rural.  Andrés Gutiérrez Lara, president de la Federació de caça, diu que la munició sense plom és molt més cara i que les úniques escopetes que l’admeten són les més modernes (menys del 30% de totes les que fan servir a l’estat espanyol, segon en nombre de llicències, després de França, amb més d’un milió).  La seua reacció davant de l’informe és la d’aprofitar per a demanar encara més protecció amb diners públics, subvencions als suposats esforços fets en la recerca d’alternatives al plom. 
La carn dels cadàvers és un subproducte d’aquesta indústria, que compta amb instruments destinats a potenciar la seua comercialització i augmentar així els beneficis.  És el cas de l’Associació interprofessional de la carn de caça, perplexa per “l’atac del Govern” amb un informe tècnic mostrat pels mitjans de comunicació i sense cap conseqüència més enllà de les recomanacions.  Els interessos de la indústria estan per damunt de la salut ciutadana, com ja va quedar clar amb altres actuacions similars[8].
Les traces del metall disparat per l’especisme contaminen tot l’informe de l’AESAN.  Sabem que l’LD50 arriba amb més de 2.000 mg de sals de plom per kg de pes corporal.  Han matat grups de fins a 60 individus de ratolins o conills per a suposar, no saber, que és pràcticament impossible que un individu humà patisca efectes adversos amb una sola ingesta i que es tracta, per tant, d’eixa toxicitat per acumulació[9].  Els animals han estat víctimes d’experiments per a demostrar que el plom danya el cervell i els ronyons i que provoca càncer per exposició crònica amb baixes dosis.
Sabem que l’Agència internacional de recerca del càncer[10] utilitza 5 categories per a classificar l’evidència científica dels efectes cancerigens d’una substància[11].  El plom es troba en el grup 2A, que assenyala evidència limitada en humans i humanes i suficient en altres animals.  Totes els nivells per sota del grup 1 (efectes demostrats en humans i humanes) es basen en el sotmetiment a les substàncies de milions i milions d’animals “de laboratori”, sense que haja servit per a definir els efectes de les substàncies sobre l’espècie humana.
Sabem que les bales de coure no es fragmenten quan impacten en els animals.  Sabem que els ratolins amb 5 perdigons de bismut a la cavitat peritoneal pateixen la contaminació amb traces del metall a les 4 i a les 9 setmanes.  Sabem que els ànecs de granja que menjaren perdigons fets amb tungstè, bismut i estany, “només” patiren l’erosió del pedrer.  Operats, obligats a empassar-se els projectils o, directament, dianes de dispars experimentals, tots acabaren a les taules d’experimentació oberts en canal (molts,  encara vius).  Entre la indústria de la caça i la indústria de l’experimentació, moren a milers. 
Tenim, en resum, una nova perspectiva de tot el que envolta la caça: matances organitzades amb els equipaments d’ultima tecnologia o pràctiques atàviques com el parany i l’enfilat[12], deixen un rastre de mort i muntanyes de cadàvers que tenen un mercat: restaurants i empreses que camuflen tot plegat amb safes de porexpan, llandes de metall  o embotits.  Muntanyes de carn sense forma que amaguen les traces de la indústria.
[2] Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) sobre el riesgo asociado a la presencia de plomo en carne de caza silvestre en España, http://www.aesan.msc.es/AESAN/docs/docs/evaluacion_riesgos/comite_cientifico/PLOMO_CAZA.pdf
També a Revista del Comité Científico de l’AESAN, nº 15, 2012, (p. 131-159). http://www.aesan.msc.es/AESAN/docs/docs/publicaciones_estudios/revistas/comite_cientifico_15.pdf
[3] El País, 07.05.2012, Sanidad recomienda a niños y embarazadas no comer carne de caza.  http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/05/07/actualidad/1336417511_866637.html
[4] La Voz de Galicia.es, 09.05.2012, La Federación de Caza tacha de «innecesario» el alarmismo surgido en torno a esta carne. http://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2012/05/09/federacion-caza-lamenta-alarmismo-apuesta-carne-caza/00031336580867490680811.htm  
[5] Els perdigons són restes contaminants que s’emeten a cada dispar, quan un munt de projectils que no impacten en cap animal cauen al terra i als aiguamolls.  Les aus els veuen a través de l’aigua i els confonen amb les pedretes que es mengen i acumulen al pedrer per a facilitar la digestió.  La llei espanyola prohibeix l’ús de munició de plom als aiguamolls protegits des de 2001.
[6] La biodisponibilitat és la part d’una substància que passa a la sang.
[8] El País, 30.06.2011, Sanidad recomienda a embarazadas y niños no comer atún rojo ni pez espada. http://elpais.com/diario/2011/06/30/sociedad/1309384803_850215.html
[9] Animalisme CAT, 27.11.2011, Ciència contra animals no és ciència.  http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/11/ciencia-contra-animals-no-es-ciencia.html
[10] IARC, International Agency for Research on Cancer. http://www.iarc.fr/index.php
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)